Primer escolta, després analitza i, finalment, improvisa. Així treballa el gran Gereon Krahforst, un dels organistes internacionals per excel·lència que aquest vespre actuarà a l’Església de Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany, després de passar per la Catedral de Notre-Dame de París. L’artista alemany visita per primera vegada Andorra, dins el XIX Festival Orgue&nd, disposat a oferir un concert únic amb peces de Bach, Peeters o Langlais enmig d’una sonata sobre temes populars andorrans.

–Què escoltarem en la sonata d’aquesta nit?
–Improvisaré tres moviments diferents d’obres clàssiques per a orgue amb l’himne d’Andorra, l’Ave Maria de Meritxell o el Gran Carlemany. Encara no ho sé. És una improvisació! 

–La música d’orgue no és gaire coneguda, malgrat la seva llarga tradició.
–Sí, probablement és la música amb més tradició de la història, juntament amb el cant gregorià. L’orgue va néixer perquè el cant a cappella era molt avorrit, però al principi els bisbes ho consideraven el diable i no ho permetien, era considerat un instrument profà. Amb la música escrita, al segle XIII, es va començar a popularitzar. 

–És un instrument solitari?
–La gent creu que sí, però no. És com un piano, pot acompanyar qualsevol orquestra i és un gran instrument dins el grup. És veritat que sovint és tocat individualment, però no és solitari en absolut.

–Però sí que és el més complex.
–És molt complex, no sé si el que més, perquè jo no sé tocar tots els instruments. Crec que la tromba també és molt difícil. El que sí que sé segur és que les partitures són les més complicades d’interpretar perquè hi ha quatre sistemes, però tu només tens dues mans i dos ulls.

–Quin és el millor artista d’orgue?
–Bach sempre és el centre; és l’artista que més respecte em mereix. Mozzart també és un gran referent.

–Coneix Cameron Carpenter, l’organista que ha inventat l’orgue digital?
–Sí, diuen que és un revolucionari perquè toca l’orgue alhora que fa d’actor i ballarí. Jo he respecto, però no m’agrada. La seva tècnica és brillant, no té cap necessitat de fer aquest teatre i convertir Bach en música techno.

–L’orgue digital substituirà el tradicional?
–No, mai. El que passa és que en alguns països, sobretot als Estats Units, els pastors de les esglésies no tenen prou diners i prefereixen orgues digitals. Un bon orgue pot costar fins a cinc milions d’euros.

–On li agradaria tocar que no ho hagi fet mai?
–A Argentina o a la Catedral de San Francisco. Espero anar-hi aviat. El focus és el concert, però m’agrada molt viatjar i conèixer gent. I provar el seu menjar!

–I quin ha estat el millor escenari en el qual ha estat?
–La Catedral de Lincoln, a la ciutat anglesa d’Anglia. Té un orgue fabulós del segle XIX, és tan fi, tan elegant. 

–Hi ha dones organistes?
–Sí, és interessant perquè en les esglésies catòliques d’Alemanya, el 95% són homes, però en les protestants, són quasi el 45%. Espanya té a Montserrat Torrent, que amb 92 anys encara toca d’una manera sublim. I a Corea totes les organistes són dones! Això sí, les organistes occidentals reconeixen haver estat discriminades per l’església catòlica només pel fet de ser dones.